Aquest, es un petit escrit per adonar-te'n de les coses que de veritat et fan feliç. Et poses a pensar en moments que t'omplen de felicitat i veus que la felicitat esta en moments i en coses simples.
 |
| En aquesta foto, falta MOLTA família. |
Un dels casos pel qual jo sóc feliç es per la meva família, els seus riures, la seva bogeria, les seves ganes de viure la vida sense pensar el que dirà la gent, els menjars, les festes i sobretot, el que més m'agrada es que quan estic malament, se que puc comptar amb tots.
La felicitat amb les meves amigues sempre hi és, els petits somriures que hem treuen dia a dia, quan parlo, ploro, ric, crido... se que amb elles puc ser jo mateixa, amb elles hem puc sentir segura. Els moments amb elles son magnífics per aixo espero i desitjo que mai s'acabin. Son molt grans.
Camisa, pantalons, bambes, tot a punt per destacar en el escenari. Surts, molt de públic esperant a que facis una gran actuació, llums blaves, vermelles, verdes, grogues, de tots colors, la música sona i tu balles la coreografia que el professor t'ha ensenyat però no hi penses en el pas següent que vindrà, ets lliure, et sents segura. S'acaba et quedes tres segons quieta, tres segons per respirar, tres segons en el que penses moltes coses, finalment respires profund, aixeques el cap i veus a tot l'escenari de peu aplaudint. De cop i volta, el teu somriure es va fen més gran, ets feliç, no només per haver balla't si no per haver aixeca't al públic del seient.
Sóc feliç quan és estiu, no hi ha cole, vas a la platja amb les amigues, et quedes fins tard, coneixes a un grup de nois, un gelat, sents la sorra en el teu cos, l'aigua que et refresca i el sol que et posa morena.
Final del dia, cansada, sense res a fer (que estrany), estàs tranquil·la, serena, t'asseus al llit, poses una mica de música, agafes uns folis, escrius, escrius petits escrits, ets feliç, és una manera d'expressar-et molt bonica, però després, que fas amb aquest escrit? El trenques, el tires, el guardes al fons de l'armari dels mitjons? No, jo agafo l'encenedor, i les cremo, el paper es crema, i el vent se l'emporta, et sents bé, et sents còmoda.
Camisa, pantalons, bambes, tot a punt per destacar en el escenari. Surts, molt de públic esperant a que facis una gran actuació, llums blaves, vermelles, verdes, grogues, de tots colors, la música sona i tu balles la coreografia que el professor t'ha ensenyat però no hi penses en el pas següent que vindrà, ets lliure, et sents segura. S'acaba et quedes tres segons quieta, tres segons per respirar, tres segons en el que penses moltes coses, finalment respires profund, aixeques el cap i veus a tot l'escenari de peu aplaudint. De cop i volta, el teu somriure es va fen més gran, ets feliç, no només per haver balla't si no per haver aixeca't al públic del seient.
Sóc feliç quan és estiu, no hi ha cole, vas a la platja amb les amigues, et quedes fins tard, coneixes a un grup de nois, un gelat, sents la sorra en el teu cos, l'aigua que et refresca i el sol que et posa morena.
Final del dia, cansada, sense res a fer (que estrany), estàs tranquil·la, serena, t'asseus al llit, poses una mica de música, agafes uns folis, escrius, escrius petits escrits, ets feliç, és una manera d'expressar-et molt bonica, però després, que fas amb aquest escrit? El trenques, el tires, el guardes al fons de l'armari dels mitjons? No, jo agafo l'encenedor, i les cremo, el paper es crema, i el vent se l'emporta, et sents bé, et sents còmoda.